Banda Simfònica de la Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón
Historia
La banda de la Societat Musical Lira Castellonera de Villanueva de Castellón té el seu origen en l’agrupació musical fundada el 30 de juny de 1878 per l’Ajuntament de la vila a fi que assistira a les celebracions civils i religioses. El seu primer director va ser Vicente Llana Marta. L’any 1887 ja va participar en el Certamen de Bandes de la Fira de Juliol de València amb el nom de «La Lira», dirigida per Francisco Ariño, i hi va obtenir el tercer premi.
Entre 1891 i 1906 diversos directors se succeïxen al cap d’aquella banda municipal: José González, Victoriano Calduch Sorli, José Dimas Delgado, Enrique Alonso Garcia, el castellonenc Emilio Perales Cuenca, José María Ibáñez Talón i Eduardo Moreno Manella. Sembla que era tan difícil portar una seguida amb aquella agrupació de músics de poble que tenien més entusiasme que preparació tècnica, que la banda es dissolgué l’any 1908.
La banda va ser refundada l’any 1909 sota la batuta del músic xativí Jaume Fayos Torres (1876-1946), el qual escriurà les pàgines més glorioses de la Lira Castellonera. Entre 1909 i 1924, el mestre Fayos no solament aconseguirà la continuïtat de l’agrupació —una labor ja digna d’elogi— sinó que, amb la seua intuïció i constància, es dedicarà a la pesca i a la formació de noves generacions de músics que donaran fruits abundants en les dècades posteriors.
L’any 1925 concorre a la Secció Primera del Certamen de València, amb un conjunt format quasi exclusivament per xiquets, per la qual cosa va ser anomenada «la banda dels imberbes», i obté el primer premi. Dos anys després, el 1927, aconseguix, per unanimitat, el primer premi de la Secció Especial del mateix concurs i des d’aleshores resta consagrada per la crítica i el públic com una de les millors bandes espanyoles.
L’any 1929 actua a l’Exposició Internacional de Barcelona en representació de les bandes valencianes. Durant estos anys la seua activitat és intensíssima: concerts i actuacions locals, preparació i participació en certàmens i festivals, «contrates» per tot arreu…, sense oblidar la formació continuada. Obres de Paul Dukas, Beethoven, Cèsar Franck, Bach, Richard Strauss, Wagner, entre altres, formen part del seu repertori habitual. Són memorables les seues interpretacions de la Cinquena Simfonia de Beethoven, Don Juan de Strauss, Tocata i fuga de Bach i «Obertura» de Tannhäuser de Wagner.
Sota la direcció del jove Francesc Perales Ferre (1987-1993) la banda viatja per Espanya i França i obté primers premis en els certàmens de Campo de Criptana (1989 i 1992) i Requena (1991). El succeïren Teodoro Aparicio Barberán (1993-1994), Juan Pablo Hellín Chaparro (1994-1997) i Carlos Revert Espí (1997-2004). Amb aquest últim participà de nou en el Certamen de València, en la Secció Primera, i obtingué el segon premi (2002). El succeí per uns mesos Alejandro Castañeda. Entre 2004 i 2008 el seu director titular va ser Alexis Calvo López, el qual va mantindre el caliu de la banda i l’interés del públic gràcies a uns programes variats en les temàtiques i en els formats; sota la seua direcció va intervenir en l’òpera Don Carlo de Verdi dirigida per Lorin Maazel al Palau de les Arts Reina Sofia l’any 2007.
Entre 2009 i 2014 la dirigeix José Tello Espert, que amb un gran treball i magistral direcció condueix la banda al màxim de les seues possibilitats. En els últims anys cal destacar els memorables concerts celebrats al Palau de la Música el 10 de gener de 2010, el 19 de juny de 2011 i el 8 de gener de 2012, els tres concerts amb motiu de la inauguració de l’Auditori Muncipal Rex en 2011 i el retorn a la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes Música Ciutat de València on ha obtingut el tercer premi tant en l’edició de 2012 com en la de 2014.
El 2013 va actuar a l’Auditori de Barcelona juntament amb la seua Banda Municipal sota la batuta del seu director Salvador Brotons; a Llíria com a banda invitada al V Congrés Iberoamericà de Compositors i Directors, on va ser dirigida per Luis Cobos, Xose Carlos Serans, Reed Thomas, Marcelo Maganha, Laszlo Marosi i Víctor Hugo Berrocal; i en 2014 al III Cicle de les Bandes a les Arts.
Des de 2015 la directora titular és Beatriz Fernández Aucejo. El 9 de juliol de 2015, al Palau de les Arts Reina Sofia de València, va actuar al «Festival Internacional de Trombó, ITF 2015», organitzat per Spanish Brass Luur Metalls i l’Associació de Trombonistes Espanyols.
Com a directors invitats ha tingut també els mestres Moreno Gans, Magenti, López Varela, Heinz Unger, Daniel de Nueda, Mariano Puig, José Ferriz, José Suñer, Juan Bautista Meseguer i Eduardo Cifre. Amb la banda han actuat solistes reputats com el violí Francesc Benetó, els clarinets Josep Talens i Josep Fuster, el trompa Vicent Puertos, el bombardí brasiler Rafael Mendes, els trombons David Rejano, Raül García Sánchez, Jacques Mauger i Scott Hartman, el contrabaix Ramon Mascarós i el timbal Rafael Mas, entre altres. Eduardo Cifre i Francesc Perales són directors honoraris de la Lira Castellonera.
En els últims anys la Lira ha estrenat obres de Lluís Blanes, Salvador Brotons, David Penadés, Ricardo Alves da Silva, Vicente Moncho, José Ignacio Blesa Lull, Juan Bautista Meseguer, Antonio Moreno Pozo, Gregory Fritze i Miguel Franco.
Però més important que el palmarés de la banda i que la llista dels seus insignes directors és la seua gran funció social, cultural i humanística, sobretot des de la seua refundació l’any 1909. La banda ha acompanyat i acompanya les solemnitats anuals i els fets més importants de la història recent de Castelló. Cal remarcar el fet que alguns músics eixits de la Lira Castellonera i incorporats al camp professional són actualment primeres figures en les bandes i orquestres més importants del país.
Castelló era un poble eminentment agrícola i tenia uns 5.500 habitants; la banda tenia unes 75 places. Fou memorable el concert realitzat al Teatre Ideal el 29 de maig de 1934 en homenatge als socis honoraris Ayllón, López Varela i Fayos, en presència del compositor Joaquín Rodrigo i el director de cinema francés Jean Grémillon, entre altres.
Després del parèntesi de la Guerra Civil, la Lira Castellonera reprendrà a poc a poc les seues activitats i el mestre Fayos culminarà la seua obra. L’any 1944 obté el primer premi en el Certamen Nacional de Bandes de Música de Múrcia i l’any següent guanya el primer premi en la Secció Especial del de València.
El 23 de novembre de 1946 mor Jaime Fayos. Era difícil substituir una personalitat tan potent i carismàtica al front de la banda. Luís Ayllón, que havia sigut director de la Municipal de València i bon coneixedor de la Lira, acceptarà el repte. En quatre anys l’agrupació obté dos primers (1947 i 1949) i dos segons premis (1948 i 1950) en la Secció Especial del Certamen de València. El mestre Ayllón, amb la seua delicadesa i el seu art en la direcció, va saber traure el màxim rendiment d’aquells músics criats sota el mestratge de Fayos, el Mestre per excel·lència.
En marxar don Luís Ayllón, el succeïren uns directors competentíssims com Valentín Ruiz Gómez (1951-1953), Juan Mena Francés (1954-1955), Ismael Granero Fayos (1955-1956), José María Alba Llàcer (1957-1962 i 1976-1977), Antonio Peinado (1962-1964) i Francisco Hernández Guirado (1967-1969), que enregistrà un disc de pasdobles amb la Lira. Els seguiren Pablo Sánchez Torrella (1970), Pascual Asesio Orús (1971), Eugenio Peris Gómez (1971-1974), Francisco Fort Fenollosa (1975) i Vicente Claramunt Izquierdo (1977-1981). És una època en què es fa més difícil obtenir primers guardons en els concursos, però la banda manté el seu prestigi entre les agrupacions valencianes.
Entre 1981 i 1986 la dirigirà Nicanor Sanz Sifre, professor de la Municipal de València. Amb ell obté primers premis en el Certamen de Campo de Criptana (1982) i en la secció especial B del de València (1985, ex aequo amb la banda de Torrent) i retorna a la secció especial A l’any 1986, on obté un notable tercer premi. El succeí uns mesos Òscar Creus Ortolà.
Francesc Xavier Martí Juan
