Youtube Facebook-f Twitter

LA SOCIETAT MUSICAL LIRA CASTELLONERA

Inicio
Historia Societat

Historia

La banda de música fundada per l’Ajuntament de Castelló el 30 de juny de 1878 és l’origen de l’actual Societat Musical Lira Castellonera. La banda tenia un caràcter municipal, però això en la pràctica volia dir que la corporació pagava el director i poca cosa més. Ens consta que des de ben prompte la banda té darrere una organització social mínima, amb junta i president.

Encara que el primer reglament és de 1925, des de 1909 la Lira Castellonera ja funciona amb les característiques pròpies d’una societat musical, tal com es pot deduir dels primers llibres de l’arxiu de la Societat: té músics i escola d’educands, té socis, té president i junta directiva, té símbols societaris i té local social. D’esta manera exercix les seues tres funcions primordials: festiva i musical (banda), educadora (escola de música) i social.

El 22 d’abril de 1925 la Junta Directiva aprova el Reglamento de la Sociedad “Banda Musical Lira Castellonense” de Villanueva de Castellón. L’objecte de la Societat, expressat en l’article primer, ens revela la visió de banda que tenia el mestre Fayos, amb una clara influència maçònica. Curiosament s’hi parla de cultura, il·lustració, instrucció, amistat i companyonia, però no es parla directament de la música:

La sociedad «Banda Musical Lira Castellonense» tiene por objeto fomentar las relaciones entre los artistas, y las de éstos con los aficionados; procurar cuantos medios de cultura e ilustración para sus socios; fomentar entre sus componentes la instrucción, estrechando los lazos de amistad y compañerismo, realizando todo cuanto pueda contribuir al engrandecimiento de la Banda Musical de que toma su título, en bien del reputado nombre de los hijos de Villanueva de Castellón (Cap. I, art.1).
El reglament col·loca en primer lloc la dimensió instructiva i socialitzadora, i en l’última frase s’hi referix a la dimensió identitària. L’article segon indica els mitjans per tal d’aconseguir-ho: Encara que el primer reglament és de 1925, des de 1909 la Lira Castellonera ja funciona amb les característiques pròpies d’una societat musical, tal com es pot deduir dels primers llibres de l’arxiu de la Societat: té músics i escola d’educands, té socis, té president i junta directiva, té símbols societaris i té local social. D’esta manera exercix les seues tres funcions primordials: festiva i musical (banda), educadora (escola de música) i social. El 22 d’abril de 1925 la Junta Directiva aprova el Reglamento de la Sociedad “Banda Musical Lira Castellonense” de Villanueva de Castellón. L’objecte de la Societat, expressat en l’article primer, ens revela la visió de banda que tenia el mestre Fayos, amb una clara influència maçònica. Curiosament s’hi parla de cultura, il·lustració, instrucció, amistat i companyonia, però no es parla directament de la música:
Para llegar a los fines que en artículo anterior se consignan, se adoptarán los medios siguientes: 1.º Escuela de Música. 2.º Conferencias, concursos, veladas y fiestas musicales. 3.º Sala de ensayos o Academia; y 4.º Sala de lectura y Biblioteca” (Cap. I, art. 2).
El govern municipal de la Segona República impulsa i realitza el projecte cultural, educatiu i social més gran de la història de Castelló. Tot i que les successives corporacions locals sempre havien donat suport a la banda, el nou govern local republicà va incrementar encara més la seua col·laboració, i la Lira Castellonera es va implicar de manera decidida en el gran projecte educatiu. Des de 1935 el Consejo Local de Primera Enseñanza subvencionarà l’Escola de Música, amb la condició que hi puga accedir de franc qualsevol infant de la població. Entre els 32 matriculats trobem, per primera vegada, dos dones. El mes de març de 1932 es funda la Caixa del Músic, i gràcies a ella la Lira Castellonera adquirix una dimensió social i protectora i transcendix la seua missió artística. La Caixa del Músic es va concebre com una societat de socors mutus complementària de la Societat Musical que beneficiava el director, els músics i els educands. La Junta General celebrada el 4 de març de 1934 aprova una reforma del reglament que, en línies generals, consistix a simplificar la redacció de l’anterior. Així, per exemple, el primer article queda reduït a les següents línies:
«La sociedad musical Lira Castellonense tiene por objeto animar, impulsar y sostener la formación de una cultura artística que prestigie el nombre de Villanueva de Castellón» (I,1).
Durant la Guerra Civil el mestre Fayos roman al poble i manté l’activitat docent a l’Escola de Música. El reglament de 1934 es va mantindre vigent després de la Guerra Civil, però el Govern Civil va imposar unes restriccions quant a l’elecció de càrrecs, per tal que la Societat Musical quedara «legalizada y encuadrada en las normas del nuevo Estado». A pesar d’estes mesures de vigilància i control, la Societat Musical manté el seu esperit fundacional, no solament mentre visqué el mestre Fayos, sinó també en èpoques posteriors. Un element important de la dimensió recreativa de la Societat és el seu casino i seu. Normalment llogava una casa gran durant un temps i l’adaptava a les seues necessitats. En 1954 s’adquirix la seu que ocupava al carrer de Franco núm. 4. S’enderroca la casa en 1958 i es construïx una seu nova dissenyada per l’arquitecte Eduard Alegre Fayos. El 28 de juny de 1960 es va inaugurar solemnement «la Musical», un local amb una gran sala de café o casino amb la seua cuina; dependències per a secretaria, presidència i arxiu; una àmplia sala d’assajos o d’audicions exempta de columnes; i un gran pati que podia usar-se per a assajar en estiu. La Musical ha acollit associacions com l’Agrupació Artística Teatral, companyia de diletants creada a la darreria de 1945, que representava obres de diversos gèneres, fins i tot sarsueles; i el Club d’Escacs local. En els seus locals s’han celebrat i es celebren balls, audicions, conferències, exposicions, presentacions de llibres, etc. La Societat Musical Lira Castellonera es regix ara per uns estatuts aprovats el 9 de maig de 2004. D’acord amb estos estatuts:
La finalitat i l’objecte de la Societat Musical és promoure, fomentar i difondre la música i cultura des de les nostres arrels, procurant la formació cultural dels socis i de tota la ciutadania del poble, així com organitzar activitats i programar projectes per a la formació de la joventut, en especial i principalment mitjançant l’ensenyament de la música i de la formació musical.

El 27 de febrer del 2005 es va constituir l’Associació Cultural «Escola de Música la Lira», filial de la Societat Musical Lira Castellonera, que té com a finalitat prioritària la promoció i difusió de l’art musical per mitjà de l’Escola de Música.

La Societat Musical Lira Castellonera custòdia un arxiu de gran valor, compost de dos fons: l’administratiu i el musical. El primer és testimoni de la vida de la Societat, de les seues bandes, de l’Escola de Música i de la Caixa del Músic. El segon és una riquíssima col·lecció de partitures d’obres musicals. Tots dos des del començament del segle XX, amb algunes partitures del final del segle XIX. Abunden les obres de repertori simfònic adaptat per a banda. Cal destacar el fons per a banda de Jaime Fayos, el d’Ángel Julián Rubio i el de Remedios Peris Alegre.

A la Musical també es troba la Biblioteca Musical Jaume Fayos, creada en 2016, a fi de fer complir un dels objectius que el mestre Fayos es va proposar en 1925. La Societat Musical oferix material bibliogràfic als professors i als alumnes de l’Escola de Música, com s’escau a una institució docent de prestigi. El gros de la col·lecció està formada per obres referides a la música (història, biografies, divulgació, pedagogia…). I es complementa amb obres de l’àmbit de les belles arts i del disseny, obres de caràcter general, reculls legislatius i obres de tema local.

La Societat Musical Lira Castellonera ha creat identitat, ha promogut la socialització de l’entorn i ha acostat la cultura musical a les classes humils. Però més important que el palmarés de les bandes i que la llista de directors insignes, és la seua gran funció social, cultural i humanística, sobretot des de la seua refundació l’any 1909. La Societat Musical, l’entitat cultural més important de la vila, té, a més de la Banda Simfònica, la Banda Jove i l’Orquestra Filibert Estrela. Ha format musicalment i humanament milers d’infants a través de la seua Escola de Música i ha sigut la millor ambaixadora del seu poble per tot arreu. En 2014 la Corporació Municipal li va concedir la Distinció Especial 9 d’Octubre, que reconeix la seua labor en l’àmbit cultural i educatiu.

Francesc Xavier Martí Juan