El 13 d’agost serà una data per al record. Una vesprada musical intensa amb sorpresa inclosa a la luxosa sala principal del Seogwipo Art Center al sud de l’illa de Jeju.

Al voltant de 900 sorolloses persones van rebre amb els braços oberts a SPANISH BRASS, al trombonista basc, solista de la Simfònica de Bilbao Alberto Urretxo i a una extraordinària LIRA CASTELLONERA.

Una sala simfònica moderna, d’acústica extraordinària i infraestructuralment impecable. Un marc immillorable perquè qualsevol músic d’arreu del món done el màxim del seu talent.

Va obrir el concert Spanish Brass per continuar amb la celebració dels seus XXX anys iniciada el dia 9 en l’ Arts Center de Jeju. El comitè organitzador va dedicar una atenció sublim al quintet valencià durant tota l’estada a l’illa. Els sorollosos aplaudiments, xiulits i crits en acabar cada peça feien presagiar una vetllada emocionant i una expectativa musical d’alt nivell.

Després de 40 minuts, els Spanish, es retiraren a descansar i cediren el torn a la Lira. L’espai perfectament organitzat, cadires i faristols en perfecta alineació. Un entorn molt zen que als ulls dels nostres paisans podria haver impressionat a joves i sèniors músics i músiques de la Lira, però la temuda por escènica no estava citada aquella nit a un veritable Palau de la Música com el de Seogwipo.

Començà el recital de la Lira amb la coneguda peça de Ferrer Ferran, MARIBEL de la ma de la mestra Bea amb traç clar i ample i ganes de menjar-se l’auditori; però en arribar el conegut i respectat solo de trompeta, aparegué un convidat especial que donà brillantor a l’escena: ni més ni menys que el reconegut trompetista canadenc, professor de la Universitat de Los Angeles i ex membre del Canadian Brass, Jens Lindemann. L’afamat intèrpret no sol va captivar als coreans presents amb el seu espectacular solo, sinó que va donar una empenta anímica als seus nous companys de la Lira que l’acolliren al crit de “Federeu-lo, federeu-lo”!!

En arribar la part solística de la jota de Ferrer, Jens va animar al nostre solista de trompeta Guillem Rodríguez, a compartir-la i tots dos, dempeus i ben complementats, resolgueren la virtuosa peça de manera meravellosa. Hi ha que remarcar que el canadenc va tocar tot el programa assegut a la secció de trompetes, com un més. L’amic Jens ja és part de la història de la Lira.

No estava gens malament el començament…

La segona peça del programa de la Lira, va ser el concert per a trombó i banda del compositor nord-americà Greg Fritze titolada “Trombonico”, peça que suposa un repte doble, per la dificultat de la pròpia composició i per l’escàs temps d’assaig. El solista es va traslladar a Castelló el darrer dia 1 per fer la primera llegida i presa de contacte. L’excel·lent Alberto Urretxo (BOS) va estar impecable i com un mantra, de nou els aplaudiments en finalitzar l’obra, es tornaren sorollosos i apassionats. “TROMBONICO” és una peça complicada però amb els ressorts compositius necessaris per tal d’enganxar a l’oient. La Lira, amb una jornada intensa de treball va fer senzilla la interpretació i va fer possible que un altre nou amic de la banda triomfara.

La celebració 3.0 de l’aniversari dels Spanish Brass continuà amb el plat fort de la nit; LA LIRA & SPANISH BRASS, complements perfectes per a tancar una nit brillant i inoblidable. Encara que hi hagués una distància de 10.000Km, semblava que les dues formacions estigueren al nostre REX, la diferència era el nombre i el soroll dels assistents. De nou una altra peça de G. Fritze, encàrrec del SB i estrenada per les dues formacions al Mercat de Castelló al concert de fira l’any 2010, va posar el colofó a la nit del record. Amb “EXCURSIONS”, concert per a quintet de metall i Banda, la nit va esclatar de goig i el públic va experimentar per primera vegada com sona una banda valenciana.

La nostra Lira, va ser la millor mostra.

El programa es tancà amb el més que conegut “INTERMEDIO” de “La boda de Luis Alonso”, on la Lira va tocar amb passió i fluïdesa. Bea va mostrar el seu talent i va contribuir a l’èxit amb el seu elegant gest i simpatia.

Però quedava una sorpresa més, el primer bis. Bea agafà el clarinet per unir-se als seus deixebles i va cedir el podi al reconegut i carismàtic director d’orquestra coreà Kang-Il Lee, que va dirigir el pasdoble “Amparito Roca” amb bon gust i pot ser una miqueta rígid. El públic es va emocionar amb la seua presència al front de la ja benvolguda i admirada LIRA CASTELLONERA a Corea. Com no, i amb el carisma que caracteritza al mestre Lee, en arribar el solo de flautí, baixà del podi i es va seure a una cadira propera per cedir tot el protagonisme a la nostra estimada Susan Pallàs, que va fer gaudir a tothom amb un solo inoblidable, tocant dempeus amb serenitat i extrema elegància.

Però no volia el públic que el somni acabés, insistiren per a que la magnífica sala, guardés una sonoritat tan fantàstica en algun racó de la seua arquitectura. Encara hi hauria una peça més per acomiadar i mostrar el respecte a aquells cridaners aficionats. El concert es tancà amb un altre pasdoble emblemàtic, “Perez Barceló” amb la participació del propi públic acompanyant el ritme amb colp de mà.

Abraçades, rialles, somriures i companyonia són els símptomes de l’èxit en eixir d’un escenari quan ha hagut màgia. Orgull i memòria faran la resta per posar al lloc corresponent una de les vetllades musicals de La Lira en la seua exitosa carrera. A Castelló els anells són Ingràvids, podem aconseguir allò que ens proposem. Veritat?

FONT: El Miragall