PÍNDOLES DE LA MÀSTER-CLASS DE PEPE FUSTER MARTÍNEZ. CLARINET SOLISTA DE L’OBC. CASTELLÓ, 30.12.2022. SOCIETAT MUSICAL LIRA CASTELLONERA

Va ser molt interessant escoltar a Pepe Fuster i al seu clarinet el passat divendres 30 de desembre de 2022.

US DEIXEM UN RECULL D’AQUESTA BONICA XERRADA.

Oblida el que hi ha darrere de tu. La desconcentració, els nervis… tot açò lleva qualitat.

Pensa en l’aire. Pensa que eres un cantant. Canta el que vols tocar.

Pensa el que vas a fer i el què vols fer.

Passa-ho bé tocant. Autogestiona’t del que vas a fer. Sigues el teu psicòleg.

Concentra’t, encara que és el més difícil, et venen molts pensaments però deixa’ls passar.

Mou el cos d’acord amb la música, t’ajuda a que l’aire vaja en eixa direcció.

Ho tens tot dins, sols has de saber-ho gestionar.

L’afinador no molesta, però el metrònom sols quan domines els passatges. No al principi.

El professorat toca el que vol que tu faces, ja que funcionem molt per imitació i per imatges.

 Col·loca’t l’instrument a la boca, respira pensant en l’aire i en la nota que vas a fer. La tens dins del cap.

Interessa que en el teu estudi sàpigues el que fas. Important que estigues concentra’t.

Repetir per repetir no paga la pena. Cal vore perquè ho repeteixes.

 El professorat són com el pare o la mare, pesat, fins que ho fas com ho desitja. Repeteix moltes vegades el mateix fins que ho aconseguisques.

 El picat sempre ha de ser bonic, encara que siga stacatto.

Ens hem d’equivocar. No passa res si es fan errades. No existeix la perfecció.

Importantíssima la flexibilitat i el saber adaptar-se a tot.

L’estudi és un camp de proves. Recorda: 1. DIGITACIÓ 2. AIRE 3. LLENGUA

Tocar bé és un equip, cada part del cos s’encarrega de la seua funció i tot flueix.

Estudiar sols fent aire i digitant, sense so. Notar que l’aire es continu, que no es talla.

Canta amb l’instrument, vocalitza i porta el moviment en el cos junt a l’instrument.

Fes dinàmiques d’escalons. Ves pujant cada dues notes de dinàmica.

El professor et regala una motxilla i la vas omplint de coses i quan fan falta, les agafes.

El so és una cursa de fons, va millorant però no s’aplega mai al millor so.

La música transmet els sentiments de les persones. Has de donar a entendre al públic què és el que passa.

 Cal estudiar de forma lenta. Que tinga sentit el que fem. De fàcil a fàcil. Paciència, lentitud i si no ix, segur que l’endemà eixirà.

 No cal donar la culpa a la canya, a la boquilla, a l’instrument… la majoria de vegades és de la persona que toca.

AIRE: és el motor. Quan ascendeixes en les notes cal tirar més aire i que ixca de dins i més calent i sonarà millor. Quan descendeixes, menys aire.

El professorat ha de baixar al terreny de l’alumnat. Si no és així, no fa res. I ha de donar l’exemple perquè l’alumnat imite.

 És necessita una disciplina però cal passar-ho bé, aplegar al públic, que el so plene tota la sala i notar que passes per totes les notes.

Ensenyar a l’alumnat a estudiar. Ensenyar a respirar, millor tocar de peus per controlar millor la respiració.

El que vols tocar ha d’estar dins de tu. Cal interioritzar el que vas a tocar, com els intervals. No és l’instrument, és la persona que toca la que fa la música.